dijous, 27 de març del 2014

La persecució




Una vesprada sense res a fer, ningú als corredors,
les habitacions de l´hotel sense els dramaturistes.

La vida encara em reserva un llit intacte,
una platja en abril
la marea baixa
una immensa invitació de passeig,
trobe una escletxa nova a la paret morada,
els peixos joves
de l´amanèixer que no han sabut escapar
a la retirada.

Les coves de les cales bullen de crancs
i el servei de manteniment apareix just a temps
per evitar tragèdies gregues
o escapatòries, no sé fer no res.



Poesia de viatge, hi ha poca, cambres amb llums etèries,
pedres tallades, papers escrits que no diuen res,

de sobte comprenc els vagamons,

els peixos que escapen dels rius
desorientats arriben a aquesta platja,
a aquest hotel provisional,
caminen mirant enrere cada certs passos,
dinen, es renten les dents, saluden, educats, els hostes estrangers,
gripaus musicals,
i baixen a la platja, motxilla al muscle, de nou,
conscients,
de la persecució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada