EL SEGON POEMA

EL SEGON POEMA

El que he escrit no sé quantes vegades ja, és sempre un camí entre les dos riberes que mai no es podran tocar del riu que ens creua la vida, que ens uneix i ens separa alhora, tracte sempre de refugiar-me pensant en el pont penjant d’una nit encanalada i un riu que és una llacuna o un mar domèstic d´anar per casa que no sap si creuar o elevar-se discret en un cel de quatre formatges canviant quasi sempre sol i un vent favorable del ponent desèrtic de ma en ma passant, des d´una butxaca fins al núvol sobtat on un poema llagrimeja i plou esperant l´arribada del nostre atreviment per gratinar les aigües de la llacuna magnètica, amb una primera mirada d’un nou rostre casual que convida, només present, només salvació, només treva, només ajornament, només porta que s´obre al viatge per la terra inexplorada dels teus camins. De les teues cames d´aigua d´octubre en la ribera veneciada de les inundacions dels poetes i els poemes de l´amor sense controls ni mesures, dels poetes que canten sense cap corda mètrica nugant-los les mans i les estrofes. Després les paraules que creus adequades però que només ajornen la veritat, que t´estime hauria de dir-te, però em surt un mira com plou i la multitud pren cafè mentre plou, perquè queda molt més romàntic i volen notícia de carrer i potser llegenda, potser, tal volta un connector, que ens enganxa al dia a dia i que pregunta si estem be, si volem alguna cosa, si sabem on estan els nostres pares, si algú crida un policia que, descaradament, calibra cossos, carteres i vaporettos, si em segueixes mirant, si m´amague millor, si ens n´anem?, si vine ràpid per aquell carreró, si corres més que jo, si més paraules que no diuen que t´estime, que estic enamorat de tu des d´abans de trobar-nos aquell dia, quan teníem quinze anys o si et deixe sola i te les apanyes, si no he dit res, si anaves de veres o si farolejaves, si no t´interessa no preguntes, si serà millor que ens separem ací, si tens sort em tornaràs a veure, si adéu o si prenem algun verí a Campo San Polo, si les teues ganes. Sí, les meues ganes.