dimarts, 27 de desembre de 2011


L´ÚLTIM POEMA

Aquest és l´últim poema que escric, està decidit,
quan caiga la nit caurà també l´última metàfora.
Ja no em queden més radicals lliures per descobrir,
calaixos on anar guardant les pedres de l´àmfora

Aquest poema és l´últim que escric perquè tot ha
d´acabar
tard o d´hora
i a ningú no l´importa que aquest sigui o siga l´últim poema
que escriga o que escric

Què importa si passe del sonet al trencament abrupte
de l´espai de llum per a dos cignes
salvatges

si no hi ha estany

ni aigua on perseguir la lluna

Pense, mentre vaig pujant les escales de la feina,
aquest és l´últim poema que he d´escriure,
ja he escrit tot el que calia, ja he versat
de moltes maneres els teus ulls i la mirada
ha anat acostumant-se als paisatges
com si no fossin increiblement extraordinaris

pense, no escriuré més, no hi ha motiu,
aleshores trobe un somriure teu baixant les escales
i tot el poema se me´n ve a terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada