divendres, 6 de gener de 2012

LA CASA



LA CASA

Escolte la veu despertant-se de la meua filla
en l´altra habitació
des del poema de la casa,

El cel estava ple d´ocres i rojos aponentats quan he anat a comprar el pa

El dia serà salvatge, avui també.

Hi ha les senyals invisibles al terra, tombades,
les deuen haver deixat allà els bevedors de nit amb gel i el fred blau
de les matinades que embotellen a les licoreries
de la carretera que creua el poble.

Els bars estan plens a les primeres hores del dia i algú saluda
des del cristall el meu pas.

Els que encara no han trobat els llits es mesclen amb els que han estat exiliats del somni, fins la nit, celebrant alguna cosa que jo abans també havia celebrat.
Tota la joventut esmorza a deshora.

Hi ha una foguera en una paperera al parc de baix de casa.
Dóna a un carrer peatonal on descansen de tant en tant de l´amor les parelles.

Escolte també la veu de la meua dona al corredor de la casa.
No vull una altra casa més gran, m´agrada el món que ens hem anat fent.
Les veus ja s´han acostumat a emplenar aquests espais
i han après la ressonància de les parets de colors suaus,
saben recórrer el corredor quan hi ha el sopar i coneixen les clauetes de la llum.

Escolte la veu de la meua filla preguntant per mi a la meua dona.

És hora de baixar del poema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada