divendres, 13 de gener de 2012

SOFANDER GROUND


















SOFANDER GROUND


També els sofàs tenen una veu de vellut, o de crooner mig dormit,
que crida les coses menudes i les allotja als baixos d´un món de butons
insumisos a les camises amb altres desertors de la vida diària.

Un parell de peces de roba interior, aquelles ulleres de pluja,
perdudes, els espais latents on el vent s´engranera rere els cristalls
abandonats dels edificis de la fàbrica dels gelats.

Un poema de quan la nit no era sols anar rascant la paret amb culleres de plàstic,
un extracte de la nit anterior revisada

Unes sabates de fugir vesprades color deure, amb quadres blaus semitonals,
o una llapisera d´escriure llistes absurdes
de supervivència, el record de la neu,

cobrint els espais quiets del menjador de la casa de viure
sense inventaris ni dinamos de pell tapissada, els espais invisibles del sofà,
desplaçant les coses menudes i les paraules tendres
a la rebelió de l´oblit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada