les ombres del parc, amagades, rere els arbres, juguen amb la llum del dia, provoquen els infants i els franctiradors, ballen cançons antigues de tocar-se la pell fins a la tarda.
veig com les paraules es queden sense síl.labes, potser ha passat sempre, economia aplicada a les vocals, però em costa reconèixer els missatges
compra llet semi cal, i dus cer, car, nanit, tam, vindr ton ger i sa don, t´est molt. tant com tu mi, coc, pit, plas, ah, ah això ho enten tot el mon, clar
a la mirada no li calen diminutius, els dits tampoc entenen de lingüística, veig com em mires, veig com mous la tarda cap a una llarga sessió de propostes. sense abreviatures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada