[amb

També l´amor ha anat abandonat els llocs
del poema però no ha desaparegut, encara

ha deixat impresos dagerrotips als llençols dels llits acabats de fer

[amb

una vella foto d´un viatge que es cola en el record; tempta

la seguretat privada de les cues, dels coixins

 

No res pot finir
les anemones improvisades, les escales nocturnes, els concerts de la carn, la música del desig,

 

[amb

pentagrames d´hexagrames i octagrames en claus sumèriques, edulcorat amor de pantalla,

hipotètiques amèriques contrahigièniques al videoclub, comèdia volcànica

 

[amb

 

maniquís gramàtics, abandonant els jeroglífics al diari queviure, 

què morir, què conjuntar amb el temps verbal, demà, ahir, present,

absent, absenta, verda, fada, desig, espais obaga, espais

 

sobrants, escenaris decorats papers, però només l´espai buit,

estances amples reduïdes a dos seients 

 

[amb

 

una taula amb veles i una nit, 

encesa.

[amb

tu.