divendres, 21 de setembre del 2012

DRINGS


DRINGS


Vaig anar al cor de l´esglèsia a cantar perquè a la dutxa ningú no em corregia les notes inapropiades, però en lloc de redreçar-me la veu tractaren de redreçar-me la cançó. No entenien que m´estimés més cantar un massatge de peus que un salm. Ho vaig abandonar una vesprada que hi havia un soterrament. S´havia suïcidat un podòleg al poble i el menú estava ple de consignes sobre la inconsciència, però el que més em molestava era el poc atreviment musical del cor, a banda dels pocs colors de la paleta. Després vaig provar sort en solitari, cantava cançons prohibides, subversives lletres entre reunions clandestines i molt d´alcohol i molts caps que assentien les lletres mentre m´assenyalaven amb un dit i pancartes i manifestacions i carreres amb cascos caçant cames i pancartes abandonades. Malauradament ningú no em va dir si desafinava en aquell acord o si almenys hagués pogut assolir un poema decent, amb bona rima, d´aquelles que no es nota que hi és, o si havia de corregir les notes inapropiades. No sé ni tan sols si algú m´entenia aleshores però tots parlaven en secret, clandestinament, fins que hi va haver un altre canvi de govern i els cascos es va guardar un temps per poder entrar en Europa amb la cara lluenta. Aleshores un dels que un any abans havia corregut amb pancartes amb lletres de les meues cançons de dutxa em vingué a casa amb una proposta i un contracte per cinc anys i tres redons negres de vinil. Anàrem moltes vegades a l´estudi de gravació i una cançó anà fent oblidar una altra acuradament, cada mes i mig, férem gires, omplírem les places i els camps de futbol amb flors i globus i de tant en tant algú em va demanar les velles cançons de la dutxa. Compràrem portades, números 1, 2 i 3 a les llistes i anunciàrem xampús i vaig fer l´amor amb les dones dels cors de les esglésies de totes les ciutats, però ningú no em va corregir mai cap acord, cap nota inapropiada, fins avui. Fins que han passat els anys i ens hem retrobat, no sé com has sabut que venia a Benimaclet, al lloc on em vas dir per primera vegada que aquelles cançons de la dutxa pefectament podrien ser cantades fora del plat i l´aigua i que eren precioses, però, igual que avui, que hi tenia un parell de notes inapropiades que, si més no, feien esvarar el cos. Com un mal drings.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada