Necessite una bicicleta per anar a les classes,
hi haurà l´hivern i el gel migrarà dels ulls als camins,
i el dia serà la infància.
Potser algú cante encara fronts i lluites
al fons dels camps de clorofil·la,
mentre plega les fulles seques i crema fum blanc.
Entre les hores trobarem marges de rius
sense riuades i potser les famílies pobres
inventen cançons també on no són fulles seques,
[potser l´home pobre em salude, tímidament,
després de veure´m passar tres o quatre vegades,
al migdia, amb la bicicleta, amb l´hivern i el fang a les rodes]
Tot serà lent.
Imagine dos punts, ma casa, l´escola,
la bicicleta a les quatre de la vesprada,
encara amb el dinar a la cullera,
unflant les rodes amb spaguettis
i quatre hores després la tornada,
en silenci, escapant de l´oblit i la derrota,
una metadona lenta.
Encara les fulles dels arbres,
segueixen als arbres, resistint-se al canvi de curs,
i la gent dorm al migdia, no necessita rodes,
per als seus somnis.
Ningú entén les portes tancades,
potser les bicicletes,
a les classes d´hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada