dissabte, 18 de maig de 2013

2 POETES SALVATGES

Vaig estar a la llibreria. 
Hi havia un parell de poetes
salvatges encara, acabats d´arribar a la tenda,
exemplars del sud. 
No tenien una gran enquadernació
però tenien noms exòtics i fulls amb aquella olor 
a terra banyada.

Me´ls vaig endur a casa, algú de la família va renegar
en veure´ls. Els vam llegir, nit i dia, els vam cantar,
els vam riure les hipèrboles però
menjaven molta tinta i un paper reciclat caríssim.
 
Vaig pensar en abandonar-los en algun recital
o en un premi literari, però em va semblar poc poètic,
millor dur-los a una biblioteca d´acollida, o fer-los book crossing, 
qualsevol vers, excepte els armaris

1 comentari:

  1. L'armari no mai, mestre. Que després costa molt de sortir d'ell. El paper cerca el tacte de les ninetes dels ulls com les corol·les acaronen en la còpula l'himenòpter.

    ResponElimina