diumenge, 6 de novembre de 2011

EL LLIBRE TROBAT


Va ser pel teu aniversari, no sé si ho recordaràs. No, veritat? Encara no recordes massa. No passa res, amb el pas dels dies tot tornarà a ser igual que abans de l´accident, ja ho veuràs. Sense adonar-te´n ho vas a recordar tot. Els metges no les tenen totes clares però jo sé com eres de forta, t´he vist enfrontar la vida i les seues apostes com a pocs i sempre has acabat la mà amb quatre asos fent-te la que faroleja, com si la timba no anés amb tu i amagant un somriure. A més, tinc la prova definitiva, aquest matí, quan tornava de recollir el pa per als esmorzars m´he parat al Cafè del Joan el Gros a escalfar l´estòmac amb el tallat diari i, mai ho faig però, me l´he prés al carrer, a la terrassa que hi tenen a la Plaça Major. No sé perquè ho he fet, ja saps, a mi em va més el refugi, el racó del fons i la poca llum, com un entrenament de la fi, però mira que avuí m´ha vingut la gana pels espais oberts així, sense més. Doncs be, me l´he prés i tot això i quan ja marxava ha estat que he vist, com una espurna, un llibre abandonat. Just a la taula que em quedava a l´esquerra, tot sol. I no m´he pogut resistir.
He mirat a tots els costats possibles, tal volta a la recerca d´un propietari despistat que torna al seu blanc i negre a recollir la dosi d´un viatge, d´una història d´altres que per aquella màgia de les paraules, es torna seua. Doncs res de res, cinc minuts, deu minuts, vint minuts! I mira que han passat corredors per allà a l´estació de metro, la que està just al doblar l´edifici dels jutjats, amb les seues maletes plenes de presses i els perfums d´imitació estelejant el matí, deixant un regust de derrota flotant a la plaça. I els nens, encara amb els somnis de llençol als ulls mig tancats amb les mares i els majors, que ara crien dues vegades i salven matrimonis i res de res, com si fos invisible aquell llibre. Era fins i tot divertit veure com anaven tots amb la mirada fixa en un destí boirós, com si el camí i les seues sorpreses foren més un problema que un regal. Trenta minuts ja m´han semblat més que prudents.
Tenia la portada cap avall i era d´un taronja satsuma, m´ha dut de seguida al record de l´edició de butxaca de "En el camino" del Kerouac que fa uns anys publicà Anagrama, i en fer li la volta la sospita s´ha fet evidència i no sé per quin mecanisme renaixentista que he pensat en aquell matí en aquell parc tan gran del sud quan abandonàrem la nostra còpia de la bíblia dels beatnics, amb aquella frase a dintre amb els nostres noms i la data, i les instruccions, te´n recordes? Aquest llibre t´ha arribat a les mans per una raó que encara no comprens i que potser no comprendràs mai. No importa. Passat un temps descobriràs que l´havies de trobar i que després l´hauràs d´abandonar perque una altra persona que com tu, pertany al llibre, el trobe. Gràcies; signat: el llibre trobat.
Ja veus, quina xorrada, veritat? Recorde com ens vam amagar, com vam esperar que algú es fixés en ell, com ens va sorprendre que el destinat fos un nen de tres o quatre anys que li´l portà de seguida al seu pare, almenys no semblava, i com aquest va cercar amb la mirada un amo i com passats uns minuts i ja descobertes le instruccions va acabar per guardar-lo a la motxilla de les necessitats del nen. Oh, com vam riure, eh? I després, tota la nit imaginant destins i llocs que trobaria aquell llibre fent honor al seu nom, ja per sempre en el camí. I vas ser tu la que afirmava que acabaria tornant a les meues mans, que tot era un cicle, o un cercle enorme tan gran que la mirada no serveix per saber-ho i quan he obert la solapa i he vist els nostres noms a dintre, la data i les instruccions, creu-me, que se m´han parat els mecanismes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada