LA CAIXA DELS POEMES

acabe d´arribar a casa i no hi ha ningú,
encara estic cercant un poema per fer-li un glop
a veure si em treu de la gola tot aquest regust
de centre comercial i galletes de mostra.

em vaig preguntat si tot és matèria contra l´oblit,
vull dir, una petita pàtria a la que enrolar-se, però
jo no he segut mai de pàtries ni de grans grups de gent

jo sempre he estat més a prop de l´agulla que del fil
i no sé si morir a la chaise-long és un destructor d´inquietuds,
potser només punketje un poc la mirada i el carro tria el pedregal

em bec un poema que sap a discussió adolescent
després un altre que té un sabor com de manca de sexe
i un altre amb gust a cadàver i destape la caixa sencera
i em bec un llibre sencer i després un altre i comence
a veure personatges pels corredors de la casa

obrec finalment el llibre-bar, la baroteca, cerque
graduacions més altes, sabors inverosímils, poemes
amb gust a fusta banyada, a herba del camp acabada de segar,
a sinestèsies dobles amb gel i un punt de licor de ràbia
i els poemes del carrer ginebra, la ciutat nedant sencera
a la caixa dels poemes