dimecres, 21 de desembre del 2011

NO ÉS UN POEMA NI ÉS PROSA NI ÉS UN CONTE CURT NI UN RESUM NI UNA CANÇÒ DE GUERRA NI UN PRODUCTE DE CONSUM PER SER ETIQUETAT. NOMÉS ÉS UNA EQUACIÓ ARITMÈTICA, UNA IGUALTAT ALGEBRÀICA IMPOSSIBLE DE RESOLDRE.

A la fi s´hi decideix el grup dels fusells i el mur
i la munició, poca, que hi ha guerra, la justa
per matar un home.
I els homes que faran falta per llevar-li la vida
A un altre home
Del que no en saben res
És un enemic
Els han dit
És un enemic
Els han repetit
És un enemic
Els han escrit a les tovalloles mentre servien el dinar
És un enemic.

És un enemic.
Si no el matem
Ell
Ens matarà

Si no el matem

Matarà

Matarem
Matarem
Matarem

El matarem

Set homes per matar un home

Diuen que amb set en seran suficients
Per esbrinar el pes dels núvols

A la tarda els soldats reben el correu com de costum quan arriba el divendres a les trinxeres de una guerra com una altra en qualsevol lloc, ja se sap, uns es maten, altres es fan rics, alguns han segut pares, altres ja ho eren i recorden els fills, recorden quan eren fills

Estaven lluny
Els homes no mataven
Els homes jugaven amb ells
Els agafaven en braços i semblava
Que sempre era estiu

La nit acomiada un estel
I les primeres llum encara estiren badalls

El condemnat travessa corredors
Pedra fusell persones
I braços en creu
Els set disparen,
els set erren el tret.

El tinent mana càrrega de nou.
Els set disparen, els set erren el tret.

Descorden el condemnat.
Abracen el condemnat.
Renomenen el condemnat.

Igual,

li diuen.

Li diuen igual.

1 comentari:

  1. Crec que ja ho havia deixat escrit en alguna altra banda, però no em dol repetir-ho. Molt i molt bo.

    ResponElimina