MARCHÉ AUX PUCES

MARCHÉ AUX PUCES


Escric les parets, els murs, les façanes,
ja saps, els ulls tancats, imaginant
el teu nom d´algun color, beige mateixa,
els passos secrets amb els peus seguint
les lletres dels balls que sabem ballar
als somnis, amb el poema latent encara
a la mirada i un full arrencat, recuperat,
de la secció de poesia dels magatzems
comercials a la butxaca,amb els cicles
de la lluna, ja saps, dos desconeguts,
desconeguent-se.

Trenque una altra fulla, un altre intent de forma aproximant el final de la setmana, però és dimecres encara, hi ha mercat de rebaixes i els rics també ens compren les restes del dia, venen dels altres pobles, ho fan tots, no compren al mercat dels pobres del poble propi i es canvien la llengua a un color que sóna a castell i a pedra cremada. Trenque una altra fulla, un altre poema que faig meu, el vaig absorvint, la pell dol i els rics venen al mercat de les puces, a per gàbies noves,
a primera hora, quan el poble encara es pensa el dia, el motiu pel qual el llac no marxa a una altra riba.


també escolte com lladren els gats quan els gossos conduixen
pels carrils dels dies inversos.

(tal i com vas predir quan vingué la pluja)

Després no trobe les ulleres i les imatges tarden en fer-se llum,
recorde les cortines de fulla de fum, l´horta, despoblant-se d´horta,
el cafè crema dels bessos amb un núvol distraguent la llum, els camins del final dels nosaltres aquells, els rics i els pobres al mercat de les puces, ja saps, els mercaters se´n van al mercat dels dijous, i les bosses de plàstic fan reunions de vent amb el cartró abandonat, per muntar, qui sap, una revolució de xandalls, mentrestant,
un parell de guants esperen a terra,
unes mans que els emplenen.