dijous, 9 de febrer de 2012

els cadàvers dels Aiguamolls











Repasse el compte del supermercat, els sospirs estan inaccesibles,
han muntat de preu esta setmana sense que ningú no digués prua, casa,
per mi i per tots els meus companys de cel.la, ja saps, un qui toca paga,

També he notat que la llum no minva a les prestatgeries humides
dels aiguamolls del sud, només es desplaça pels líquids embotellats,
a uns altres colors, o ciris, a alguna ciutat on sempre és dissabte nit, 

Han unflat un parell de ninots i els han deixat a la caixa principal,
tenen incorporada una veu de persona que diu bon dia, vol provar un sabó nou?
ens han arribat unes pomes magnífiques d´un país molt pobre on tenim sucursals.

La resta dels compradors tampoc no diuen res, fingeixen que no saben res,
que no han notat la diferència del pas quan canvien les cançons del fil musical
i tracten de comprar seguint els ritmes proposats [no sempre els surt be] 

No em feia falta massa aquesta vesprada que voluntàriament abandone,
un peix mort, un troç de cuixa sanguinosa,  poca cosa, aigua, sal, la teua companyia
recordant-me els sospirs, el preu unflat de les respostes, un dos quadrat.

Tot ho mescle mentre em creue amb els cadàvers, 
passejant pels corredors amb els uniformes de cadàver nou,
anotant quantes vegades mire els iogurts,
quants pots d´olives sospese, improvisant una cata de braços confitats, 

També hi ha una encarregada dels cadàvers, una cadàver jefa que no riu, 
em mira, la mire, merda, acosta tot l´esquelet damunt d´uns tacons
que fan soroll de desfilada militar,

Acaba preguntant-me què em sembla la nova ordenació del cementiri, 
marque amb una x, si es tan amable [va perfumada d´algun aroma paralitzant]
la casella que millor el representa, senyor. 


Tinc pressa. Serà un moment, diu mentre em perfuma movent els cabells 

escampant unes feromones exclusives per a cadàvers jefe. 


Passa molt de temps mentre em rossega alguna iniciativa


Desperte finalment a la caixa, estic repassant el compte, el preu dels sospirs,

que han muntat sense que ningú digués prua, cel.la, qualsevol cosa, és tard.


Encara he d´arribar a casa i descarregar la vesprada sencera.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada