diumenge, 26 de febrer de 2012

RECITANT POEMES

Hi arriba també la sonicitat del vers a la pell nua,
que es va fent aigua, escrivint els cossos a les paraules del desig recitant poemes mentre fem l´amor.

Ens agrada l´eròtica del llibre obert, el preludi, el títol de la mirada salvatge, o el de la mirada tan tendra, o el de la pulsió animal, tant s´hi dóna,
ens agrada el poema.

Seguim el llibre, deixem les primeres estrofes a terra, de qualsevol manera,escampades entre les fulles de l´habitació improvisada, darrere l´escenari del recital.

Els espectadors ens esperen mentrestant, han vingut a escoltar poesia, han llegit els versos abans, els dels llibres aquells, recordes? Però a nosaltres, en aquest moment, no ens importa res més que el nostre recital privat. Et cante un pit, després et mossegue apenes la sinestèsia i quasi ens hem de contenir, per no cridar l´atenció de la mètrica.

Passa algú prop del poema, potser alertat pels versos que em dius, dadaistes de cop, monosil.làbics, poesia minimalista, escrius amb les ungles als fulls en blanc de la meua esquena, un pentagrama voltat, i unes notes potser unes paraules, tant s´hi dóna, ens agrada el poema.

Entreveig un portal també a uns versos que desconeixia darrere els ulls tancats i els llavis que semblen estar ofegant-se en aquest mar de braços cruant oceans de dits, passen les fulles, passen, tan lentes que esborronen els cabells i els melics, i van obrint-se les metàfores i una hipèrbole demana pas.

Entre sense avisar en la tornada, la vaig repetint, pausadament primer, amb més veu, i a crits la cante després, i tu vens a cantar el poema a dos veus, tots dos alhora, quasi com si pregàrem per seguir llegint, recitant poemes eternament, sense que el llibre acabe.






Imatge: "Joy of sex". Istvan Banyai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada