divendres, 2 de març de 2012

LLAVORS







Tot el món anava corrent per les escales de l´edifici blau,
duien un muntó de mans de lloger i altres perruques,
uns baixaven unes pilotes enganxades als ulls que els impedien veure
els camps del joc

M´enviaren a repartir els rellotges als edificis més allunyats
del centre gravitatori de la ciutat flotant

Hi havia els xiquets que no volien tornar a les classes
i les mares que s´amagaven rere les portes de paper,
no coneixien els rellotges, les corretjes del temps.

Una altra dona es queixava dels edificis violeta, que si tenien ajudes dels rellotgers, que si les manilles que gastaven eren molt estranyes, en fi, volia repintar el carrer sencer en blanc i negre

Els vells fumaven altres pots de pintura, acrílics fins el vòmit atacaven les deixalles dels pintors moderns i no tenien prou mans per a creuar les avingudes sense caure una o dues vegades al parany dels passos de cebra, descolorits de tant de quadre figuratiu, cansats de les exposicions amb galletes centre comercial i agua estancada.

Després va ser quan organitzaren la fira, sense massa èxit de crítica, quatre rellotges antics i un parell de llavors, inusualment roges, a un cantó de la imatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada