ELS HOMES OBLIDATS
Em trobe amb uns homes antics vivint als racons de casa,
han conquerit els fons dels calaixos de l´escriptori, l´interior d´algun llibre vell
i un parell d´estants de l´habitació de l´exili, allà on descansa, desordenada,
la llista dels llocs i les armes emprades en la conquesta del dia a dia.
Escolte les seues veus, alterades per la troballa potser,
em miren també sorpresos, entre els fulls grocs. No saben on ficar les mans.
Els mire detingudament, com si no els coneguera. Com si estiguessen escrits
en una altra llengua, que jo abans havia sabut dir, parlar-ne.
Han canviat, ja no son els poemes que van ser, els paisatges s´han buidat
de miradors amb grans vistes i la gent que els poblava les pàgines ha canviat de llibre,
ja no son els homes que vaig escriure.
En reconec uns pocs tan sols, em miren metre els vaig llegint,
amb uns somriures també, condescendents, i també amb certa por distant,
no volen acabar en una foguera, o reciclats en un oblit de carpeta de propaganda
d´alguna casa de canviar pneumàtics.
Passe els fulls, un jove rima al fons encenent els primers arbres
un altre acompanya també els dies de la platja amb una il.lusió nugada amb una corretja
movent la cua de l´esperança. També les olors, la gespa dels camins
entre els fulls del viatge aquell pels poemes que ja no parlaven d´amor.
Pense en llegir-te´n algun, després del vi i els preludis de la distància,
aleshores els homes que hi queden allà em demanen el silenci,
com una complicitat adquirida, proporcional, reconeixent els homes oblidats,
i la certesa de saber que he canviat de llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada