diumenge, 6 de maig de 2012

ABANDONANT ELS MARCS

em costa també donar certs passos
travessar els corredors amb llums descendents
anar definitivament a l´habitació
en la que hem quedat

em costa tant,
seguir de vegades els ritmes de les portes
també, canviant la tonalitat de les hores,
entrant a la casa, després, després dels altres,
després també les cançons de les finestres, 

escapant de la serietat del ciment, 

la casa sencera protesta la quietud
i demana concert, auditori privat
de maneres, tanques els ulls
m´agafes les mans per creuar els ponts

una vella cançó de retrobaments,
els braços deslligant-se, les cames
corrent soltes corredors enllà, 
perseguint-nos,

una melodia de frontisses alçant el vol,
els vells quadres despenjant-se
de les parets,
abandonant els marcs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada