travessar els corredors amb llums descendents
anar definitivament a l´habitació
en la que hem quedat
em costa tant,
seguir de vegades els ritmes de les portes
també, canviant la tonalitat de les hores,
entrant a la casa, després, després dels altres,
després també les cançons de les finestres,
escapant de la serietat del ciment,
la casa sencera protesta la quietud
i demana concert, auditori privat
de maneres, tanques els ulls
m´agafes les mans per creuar els ponts
una vella cançó de retrobaments,
els braços deslligant-se, les cames
corrent soltes corredors enllà,
perseguint-nos,
una melodia de frontisses alçant el vol,
els vells quadres despenjant-se
de les parets,
abandonant els marcs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada