CLAUS PLANYS

CLAUS PLANYS



Rellotges que sonen claus i planys plens de confitura.
Respirem, obligatòriament, una vesprada a la setmana.

Entre l´arena, planifique una terrassa,
amb quatre coses indispensables,
tu.


Allà baix, des dels teulats,
escolte com respira qualsevol andana,
qualsevol tren, uns busos, uns cotxes,
la ciutat fantasma,
amb els metros sense conductors
i els carrers soterranis sota la platja.

Nits, llumenetes que escamotegen la feina
a les faroles de l´hivern, amb aquella manera
de clucar la llum.

I el port, clar, vols indis? Tenim tribus!
Què seria una ciutat com la nostra
sense un port on imaginar-se una ciutat germana
fantasma, buida, rellotges, claus, planys
amb mermelada, salvatges que respiren una vesprada.

Hi ha que estalviar aire.

Torne a la teulada, mossegue els colors de les façanes,
emplene en un entrepà de final de viatges, la tornada
sempre present, en cada pas, en cada etapa, Ítaca també,

[tampoc no he d´entendre la meta]

Mossegue trens, busos, cotxes, homes que corren els camps
abandonats, rellotges que sonen claus, planys,
respire les cançons sense cantants,
respire les orquestres sense estius.