les ombres del parc, amagades, rere els arbres, juguen amb la llum del dia, provoquen els infants i els franctiradors, ballen cançons antigues de tocar-se la pell fins a la tarda.
dilluns, 23 de juliol del 2012
OBOÈS SUBMERGITS
Tinc un esquerp doll de polsim immers en l´ancorada festa musical
dels oboès submergits entre els mars dels ulls de la cervesa, un xof
desvirgant les piscines
faig de la partitura el motiu, però jo no sé reproduir-me amb fidelitat
messiànica en l´obscuritat hermètica de les analogies oníriques, tan plof
com després del bany entre les teues cames,
vaig contra tramuntana navegue guerres, respostes tesalòniques
que saben ben entrada d´ací simplement entre tres espases
esquerpes pesades després pressió ionitzada en adamàntium,
i tot això que diuen els cocodrils quan canten amb la boca oberta,
desfaig els noms de les vores, a les platges
i trec de l´aigua la música.
vaig als armaris, trie un vers senzill i uns pantalons curts,
cante després mentre asseque el vent humit dels ulls quan plores
per mi i per tots els teus companys sense grans esperances d´amagatall,
i faig del dia a dia el concert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada