dilluns, 23 de juliol de 2012

OBOÈS SUBMERGITS


Tinc un esquerp doll de polsim immers en l´ancorada festa musical
dels oboès submergits entre els mars dels ulls de la cervesa, un xof
desvirgant les piscines

faig de la partitura el motiu, però jo no sé reproduir-me amb fidelitat
messiànica en l´obscuritat hermètica de les analogies oníriques, tan plof
com després del bany entre les teues cames,

vaig contra tramuntana navegue guerres, respostes tesalòniques
que saben ben entrada d´ací simplement entre tres espases
esquerpes pesades després pressió ionitzada en adamàntium,
i tot això que diuen els cocodrils quan canten amb la boca oberta,

desfaig els noms de les vores, a les platges
i trec de l´aigua la música.

vaig als armaris, trie un vers senzill i uns pantalons curts,
cante després mentre asseque el vent humit dels ulls quan plores
per mi i per tots els teus companys sense grans esperances d´amagatall,
i faig del dia a dia el concert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada