Torne de la ciutat dels arbres a la ciutat de les portes tancades - tots van amagant les finestres darrere cortines modernes -
Potser he vingut massa aviat, encara hi havia llum a les branques
però havia de renovar els permisos de residència a la muntanya
Les mares obliden les filles i les places a la tarda
Un dia rere una porta que s´obre com una resposta a la nit però no podem decidir res,
caminem passos caminats, camins que ja estaven ací, potser el secret de la mimesi dels llavis i el llibre estava amagat a les comissures del temps d´un bes definitiu.
Imatge: Banyai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada