MUNTANYA

Són les 16:14, és l´estiu, amb tot de dies llarguíssims plens de gelats derretint-se,
he de fer un treball, una correcció d´estil a un home vell que vol ser escriptor.

M´ha demanat consells, però jo no tinc cap càtedra en la matèria de l´ànima,
un parell de fulls tacats de versos i algun conte que no acaba mai, no sé que dir-li.

Li vaig fent el treball de correcció, ha escrit una història del poble, 

però després de llegir-la sé perfectament que no és cap memoràndum, 

les accions es succeixen
sense cap descripció mínima dels llocs, 

del paisatge.

Mai no va estar al poble. 

El text va caiguent a cada full. 

No hi ha cap gos que lladre, mai no plou ni fa fred, els homes treballen al camp, les dones treballen a casa i van a sentir missa. Algú mor de tant en tant, però sense drama.

El gelat se m´acaba de desbordar a les planúries de la taula on diu l´home vell que dec escriure els versos que em converteixen en escriptor. Encara no coneix la muntanya.