dijous, 13 de setembre de 2012

AQUEST MATÍ

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
ENCARA DORMS

El jarmil adolescent escapa per la paret dels adossats,
no hi ha qui ature la primavera,

La lluna està plena de sacarina a aquestes hores,
potser hi ha pastisseries marcianes coguent el pa,
potser hi ha vida intel.ligent i ningú treballa

Espere el cotxebús, mire el rellotge, són les sis i deu,
quan torne a l´habitació el despertador fa com que no em veu
i xiula.

Encara dorms.
M´he trobat una hora de sobte
 
 
 ALBADA

Encara no és l´hora, hi ha la nit endins
i la nit de fora. He perdut uns somnis preciosos
mentre esmorzava refent matins, 
també he provat a escriure noms
 
em poses un got de llum i deixes pas
camí d´albada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada