dimecres, 5 de setembre de 2012

POLIÈDRIC

Polièdric amor,
no sé des de quantes aristes més
podré trobar-te aquells polígons on la llum
triava racons inaudits a la casa.

He deixat per sempre
els horaris
i ara mateix és qualsevol hora,

soc una terrassa octogonal
girant les manilles del temps

No podré, tanmateix, minvar els angles,
seguir-te els passos fins a la porta d´aquell viatge
cap a un nosaltres sense versos matemàtics,
dos per dos, un més un, zero positiu, amor

sempre hi ha la nit i la ciutat oculta escarba
les places lentes entre els contenidors polièdrics,

he vist que també
els deus perden les cases

he vist un silenci precintant els ulls
i els somriures, polièdric amor perdut,
i cases cotxera, i homes polígon,
i dones tauler,

he vist un silenci creixent
sense aristes, sense angles,
sense mesura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada