preHOMEnatge
No és dir-t´ho tot
de sobte, sorprendre´t mentre tries
unes magdalenes als corredors de la selva
Tampoc és sempre el silenci,
la llum intuïda entre els rails de la finestra
i una olor a diumenge al cafè
Encara que un poc sí,
i el desànim de saber-nos impossibles,
com una escena tancant-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada