diumenge, 2 de setembre del 2012

preHOMEnatge

 
No és dir-t´ho tot
de sobte, sorprendre´t mentre tries
unes magdalenes als corredors de la selva

Tampoc és sempre el silenci,
la llum intuïda entre els rails de la finestra
i una olor a diumenge al cafè

Encara que un poc sí,
i el desànim de saber-nos impossibles,
com una escena tancant-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada