LA REVOLUCIÓ DEL XANDALL

Tot és adequar brànquies als boscos, però
aquell conte, com era?

... els advocats i els executius d´una empresa gran
acartonaven entrepans, reptaven trajectes,
evitaven la llum del dia, cementeriaven el cafè,
oh, com de grans eren les torres des d´on els arquers
vigilaven els conductors d´autobusos, recorde, recorde,
recorde efedrina, parets despatxos xiclets,
bolígrafs becaris pegats als sostres ...

Crec que després algú,
[circumstàncies adequades a l´estil del viatge]
anava al treball amb un xandall roig, vell, d´aquells uniformats de col.legi
amb els emblemes cosits a prop del cor, per mimetitzar la paranoia

Potser després venia la sorpresa dels companys,
i la indignació dels conservadors, en silenci primer, i en protesta formal, escrita i signada com a col.lectiu, després.

I la subtil idea de la possibilitat de flors
a les terrasses de l´adovocat poeta.

Sempre els poetes al mig de les revoltes, procurant la lletra exacta
a la cançó del canvi.

I el segon xandall roig, i un de groc amb ratlles lila
i un baló de basquet gran a l´esquena brodat en filigranes.
I els papers avions, i els avions amunt, a les terrasses dels edificis
dels advocats rebels, llevant-se les corbates,
adequant les brànquies als boscos, muntant, qui sap si,
una revolució de xandalls.