Vaig cap a la ciutat assegut al darrere,
escoltem les Amps cantant una versió de les Breeders
que abans formaven part dels Pixies.
Ni hola ni adeu, ni hola ni adeu
Versione amb dos dits rascant una panxa de cordes elèctriques.
escoltem les Amps cantant una versió de les Breeders
que abans formaven part dels Pixies.
Ni hola ni adeu, ni hola ni adeu
Versione amb dos dits rascant una panxa de cordes elèctriques.
Estic més gros, bec massa poemes, massa cerverses.
La Kim canta com sempre, transportant el paisatge al record,
La Kim canta com sempre, transportant el paisatge al record,
cada dia un arbre, cada nota un altre
camí
allunyat de qualsevol indici d´indesició intersetmanal.
Tinc tres llibres de poesia nous a la motxilla
i vaig recorrent els itineraris,
però només un acossegueix que camine assegut al darrere,
em tempta la versió però trie palmes
i silenci.
Passem un parell de ponts però no queda res
sota els meus peus d´estiu.
Qui era el guitarra en la cançó que sonaba ara mateix?
No semblava Kelly.
camí
allunyat de qualsevol indici d´indesició intersetmanal.
Tinc tres llibres de poesia nous a la motxilla
i vaig recorrent els itineraris,
però només un acossegueix que camine assegut al darrere,
em tempta la versió però trie palmes
i silenci.
Passem un parell de ponts però no queda res
sota els meus peus d´estiu.
Qui era el guitarra en la cançó que sonaba ara mateix?
No semblava Kelly.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada