ESCALA

Sembla un bon dia després
d´haver avançat ja fins la vesprada.
Han passat algunes coses bones,
hem dinat i hem aconseguit riure el teatre.

Podria ser perfecte però li faltaria el soroll
del operaris de la neteja
tot descarregant els contenidors,
deixant a punt el descens amb gos i cigarreta.

Després de tot somrius
a la porta de casa,
al parc juguen gats salvatges
i prove l´escala
que et baixa d´estrofa en estrofa
als poemes que estan ben escrits



Ja saps, aquells on qualsevol fa un passeig de metàfora en metàfora,
sinestesiant objectes impossibles
i ningú es talla el tendó d´aquiles en una escala de piscina.

Un poema perfecte però sense hospital,
sense una cicatriu que fa una A tombada com un homenatge a Brossa
sense una cadira de rodes, sense uns primers segons passos.

Et conte tot açò anys després, minuts després,
tot és el mateix instant
perque és molt fràgil la pell dels somnis.








Imatge: Victo Ngai