les ombres del parc, amagades, rere els arbres, juguen amb la llum del dia, provoquen els infants i els franctiradors, ballen cançons antigues de tocar-se la pell fins a la tarda.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
HOME ESPRAI
Espais en blanc, amb això ja és suficient, vox vacui.
Resulta imparable.
M´ocorre també amb els murs,
amb la fàbrica de sucs abandonada.
Faig un passeig distret amb un gos imaginari
sense cigarreta
sense bossa de plàstic, només duc unes mans d´esprai fresc
latent
a les butxaques.
Potser reivindique més colors,
més qualsevol cosa més, però també hi ha novembres,
dies on venç el silenci i creix l´herba.
Obric la bústia, m´embarguen el verd la pròxima setmana.
Però encara és dissabte i sóc un home-esprai
i tinc un full, una paret, un ascensor, els trens,
el lateral del moble bar, el cristall del cotxe, l´arena de la platja,
el llibre de text, la porta del wc, una escaiola, la teua pell
per dibuixar un món
només amb lletres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada