diumenge, 21 d’octubre de 2012

POEMA NEGRE 26

No podia deixar de beure arsènic,
s´hi havia acostumat al suïcidi nocturn,
tot ho preparava amb tanta cura
que potser per això ressucitava

escrivia el vers de comiat, provava

un to de veu més greu que de costum
quan, drogat de flors, d´olis i de beurams,
arribava als festivals entre crits de clams

després d´adeqüar els contorns, la llum,

i després de preparar romànticalent el quadre
que trobarien els familiars, o els amics,
o els veïns alertats pel silenci, moria

però no era suficient, a l´endemà començava

tot de nou, s´imprimien antologies,
homenatges imprevists es servien als cafès literaris,
es preparaven sopars amb els seus versos

i així era impossible morir. Arribava la nit, la segona llum,

i despertava de nou a la cambra, a la vella cambra de jocs,
refugi d´amants, gàbia de crits, estudi del temps,
i els versos de nou, tornaven a brollar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada