dilluns, 1 d’octubre de 2012

POEMA NEGRE 24
















Hi havia un grapat d´estudiants-llop amb molt bones notes matinals
que escrivien sobre la lluna als exàmens. Però mai no havien tractat
de pujar-ne. Udolaven pels corredors a tota pressa, amb els mestres
encara sagnant, entre les mandíbules i els ulls trípics, ja sabeu.

Jo escrivia uns exàmens discrets, sempre de vesprada,
[em costava anar a les classes del matí després de suïcidar-me]
exàmens pobres, amb ferides sempre amagant la lluna.

Finalment vaig acabar els estudis en llengües licantropes.
Alguns dels amics van morir de sobredosis i ara són empresaris
o pares de família i els parlen als fills en llengua de gat i somriuen
a les festes i creuen en arbres que parlen encesos.

[Les 36 reformes educatives dels 90 van acabar amb ells]

Els estudiants-llop amb molt bones notes han marxat als boscos
però no hi ha distància encara suficient. Si ens creuem a les nits de caçar la lluna,
encara em saluden.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada