dimarts, 2 d’octubre de 2012

POEMA NEGRE 25

 
 
 
 
 
 
 
 
Abans sempre utilitzava llapis de colors als versos,
vull dir, una increïble manera roja de destacar els noms amb majúscules
i traques i focs d´artifici. El camí fins ací és tan llarg que, en fi,

sempre he estat més de les imatges amb ombres colant-se, perdoneu el retard,
disposades a la sorpresa de la llum, clar, obscures, seriosament al joc,
mentre refaig els passos, ben lluny, un altra terra.

Després de tot em mire els braços, els avantbraços també,
tinc més pels que fa vint anys, a la memòria
encara hi ha un indici d´arbres, els dies de cacera tornen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada