dissabte, 17 de novembre de 2012

DEURIA AQUESTS VERSOS LLACS


Deuria llegir aquests versos a crits
A crits!!! enmig d´aquest escenari
però a crits! esgarrant els papers,
esglaiant inclús l´aire quiet de la sala,
a crits, a crits, llegir els versos,
i deixar nus als poetes

una intervenció elàstica,
versos de mastegar,
l´antic llit del riu de l´experiència
cap a la meua mar,
que no serà però la teua,
el riu sec, ple de matolls,
els versos a crits,
demanant auxili,
a crits!!


Potser també deuria llegir aquests versos en silenci
callar de sobte
apagar els llums
deixar que el ressò de la pols flotant us vaixelle
fins la memòria

Escric mentrestant, mentre esteu ací asseguts al pati de butxaques,
i penseu en altres coses que no estan a aquest poema de crits
i silencis, cadascú es defensa com pot de la barbàrie.

També hi ha dies on no bec aigua de cap font
mentre pense que deuria escriure totes aquestes maneres
d´esbrinar les aigües, amb veu calmada, sense crits, o amb ells,
peu plantat, sostenint el poema amb la postura
corporal tan sols, com un llac natural
reescriu el paisatge, amb les gelades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada