dimecres, 14 de novembre de 2012

DIAZEPAM

DIAZEPAM
 
Les muntanyes russes creixen al jardí, 
envolten els geranis quan fas de Sol 
a sobre meu, cartografies impossibles,
hi vaig a regar cada dia els núvols 
 perque ploris quan et vinga en gana.

No entenc les aristes del temps, les pauses al dvd, 
els videoclubs nocturns tenen més versos ocults 
que els expedients secrets dels llençols dels hotels.


T´has tallat els cabells, et fan més alta, et somriuen les puntes, 
el tint em revetla un secret de fira amb un cotó d´anhels
i dus les ungles decorades amb motius barsaunàtics, closques al vapor.


Les sinies dels sofàs ens deixen per sobre la ciutat, 
els trens de les bruixes ha canviat les vies pels dies llargs 
a les andanes de les sales d´estar,

les cuixes em ballen un vals modern 
a les pistes dels cotxes de xocar 
i xocar 
i xocar 
i xocar
i besar-nos
els accidents

  
vens amb les ganes intactes,

t´has posat dues mirades,

amb diazepam

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada