1
Quin goig
aquest matí de tenebres dolces
de cafè amb llet,
quina mandra el llit desfet,
quanta guerra
encara queda, quants colzes,
Soc les ombres tendres
entre els papers.
2
De vegades juge
amb la sensació incerta de l´aplaçament,
obric la nevera
amb una esperança inútil de cria espontània de iogurts,
anote després
un parell de lletres a un paper en lluna nova, o creixent,
a Març, però
passen els estius i les primaveres, aplaçant els arbres.
3
He oblidat la
pressa mentre et mirava
La ciutat corre
i corre, però mai no es mou,
vaivena diumenges,
desorienta brúixoles.
He perdut la
por a la quietud dels roures.
4
Fogueres a la
lluna, encenc, amb fustes velles
i vells poemes
amb un parell d´amants de plenamar,
i soc de sobte
el primer ferit i tinc disset anys quan vullc,
tot una és
questió de brases i dunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada