diumenge, 4 de novembre de 2012

QUATRE FINESTRES

 
1
Quin goig aquest matí de tenebres dolces
de cafè amb llet, quina mandra el llit desfet,
quanta guerra encara queda, quants colzes,
Soc les ombres tendres entre els papers.

 2
De vegades juge amb la sensació incerta de l´aplaçament, 
obric la nevera amb una esperança inútil de cria espontània de iogurts, 
anote després un parell de lletres a un paper en lluna nova, o creixent,
a Març, però passen els estius i les primaveres, aplaçant els arbres.

3
He oblidat la pressa mentre et mirava
La ciutat corre i corre, però mai no es mou,
vaivena diumenges, desorienta brúixoles.
He perdut la por a la quietud dels roures.

Fogueres a la lluna, encenc, amb fustes velles  
i vells poemes amb un parell d´amants de plenamar, 
i soc de sobte el primer ferit i tinc disset anys quan vullc, 
tot una és questió de brases i dunes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada