dimecres, 31 d’octubre de 2012

MUSALLAVIS



imagina que no tens més temps que ara
per escriure qualsevol vers, el millor vers
que has escrit mai, només aquest dos minuts
en els que serà necessari que ho dones tot

que et quedes sense res més que la sensació

d´haver-te quedat sense res a les venes, sense a penes
metàfores, qui necessita metàfores?, ja tenim els crits,
però això no és important ara, ara ja no queda temps

imagina que encara acabes rascant uns segons

de l´arbre de la vida que vius, aquest jardí,
aquest parc on cada dia queden menys muntanyes
on arrelar-se, no importa, tens la terra blanca
dels fulls

tens la poesia, tens el poder d´imaginar

que no tens més temps que ara i després,
oblidar-ho deshonestament, te´n vas de casa,
amb la sensació que ni així aconseguiràs allunyar
de tu, els llavis de la musa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada