ENCÉN-TE LA VEU

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Descompte les hores del treball del jornal, les mans parades,
tot sembla reunir-se a una hora concreta en aquesta jungla,
un rif compassat amb nombres i notes nadalentes, escampe
la negació de l´ordre entre una seguida de restes i ungla cassalla

sud, sóc, illa del sud, isolada, isolant, un altre rif metal·litzat,
no més mentides, no més mentides, aquest any que ja tria barana
i salt, bales de goma, bales de goma entre les ludoteques,
establerta la comunicació comuniques el desig, què dus ficat?

entre les taques d´aquest vestit els forats deixen passar el descontent
un pas més endavant, cap a la plaça rodona, semicircular?
el veïnat tanca les finestres quan els comerciants criden les ofertes,
em deixe portar per aquest riu d´enginy, sense cap resistència

tot reflexos de l´american dream, tot reflexos de l´american dream,
segueixes dormint, segueixes dormint? han cridat a la porta aquest matí,
s´han endut les joguines i les cortines, què hi faràs quan vinga l´aigua?
el riu continua creixent, cerca la mar per la ciutat, no queda temps,

les places estan tancades, la música ha baixat de volum, un altre rif,
llunyà, torna al treball, torna a empentar la porta del banc, fes-la girar,
els llençols se t´han enredat entre les cames i arrastres la pols,
quantes avingudes més? quants rifs més hauré de gratar

perquè et despertes? Oblida els rems del somni, utilitza les mans
per remuntar la corrent, desova les compres, vomita les bones maneres,
amb quin vestit lluitaràs aquesta nit la pluja dels últims dies?

mans d´acer,
vinga, vinga, vinga, abandona les gasolineres, abandona els ulls inalàmbrics,
la protectora de sobretaules salvatges, la cera elèctrica de les festes fosforescents, la carn eòlica,
tanca la llum, encén-te la veu.

 

 

 

 

 

Imatge: Barbie Túrica (Salauder Mars)