dilluns, 7 de gener de 2013

RITMES



Ja fa uns dies que no t´escolte a la guitarra,
m´havia acostumat a l´assaig vespertí de la bellesa,
ja veus, si seré atrevit.

Potser estàvem en festes i tot s´abocava als plats
i a les sobretaules, però tu sempre hi tenies temps
a les butxaques per a una cançó mínima,
alguna història d´aquelles que et fan recordar
la pròpia.

Era, ja ho saps, un no res, amagat intimista en tres acords,
puntejats, repetidament, quatre marques
en el mapa del migdia que marcaven el ritme de baixar l´escala de la cambra, 

al menjador o a la biblioteca.

Massa festes, pense, però ara, ara ja no hi ha festa
i hem defallit ornaments, hem despintat llambordes,
o potser les cordes estan més tenses ara i les notes esteses
al Sol de l´hivern, no hi volen sonar ni assecar-se.

Mira, passen els escolars pels carrers cantant les delícies
d´un dolç del forn.

Vaig per la casa sense cap harmonia,
canvie de sobte els passos,
fregue la llum, escure les portes.
Em manca el ritme del teus ulls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada