En una altra habitació. No sé on estan encara les fades ací.
Imagine converses després de les batalles, turons de llençols,
trinxeres de silenci un desig que calles, comprensivament.
El corredor queda ara a l´esquerra i la sortida del laberint
un poc més lluny. També els sorolls són altres. No claxons,
sí plors nadons, sí tres de la matinada telèfons absències.
La fàbrica abandonada també sembla estar acoplant-se
a la meua nova presència. Ara ens veiem en la nit.
Mosquits compartits. La gent del parc ens separa.
En una altra habitació. Potser fem de nuvis, no?
Hi ha una altra llum i les parets encara tenen els fulls en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada