dilluns, 28 de gener de 2013

Pollock Tisora Paper

















Encara no he trobat les rodes de l´hivern,
un cas pràctic de quadrats i referències manuals,
dissertacions suavitzants i ph neutre, mentre
plou el teu cabell a la perruqueria i fa dolls de tint
expresionista. Pollock voldria ser tisora.
Aquest llenç agranat que ja no importa més
s´esvaeix quan pague.

La tristesa a la plaça de sobte i més fred,
una pilota punxada, final de riures,
rutina de taca d´oli cru i rosquilletes.
El dia s´allarga a les torres. El parc també
em reconeix, nu, després, recupere vint anys.  
Tisora.
Paper.

1 comentari:

  1. Bon poema inspirat en Pollock. L'estètica de l'hetoregeneitat. Un poc d'ací i d'allà en fan un tot, que no necessàriament ha de ser caòtic. L'artista sap com fer que l'invent funcione bé. Per això la vida és també, un poc, un projecte d'obra d'art, perquè hem de confegir a partir de les nostres dèries i misèries una peça mínimament presentable. Jo també li tinc preparada una entrada al Pollock, que inseriré pròximament al meu bloc.

    ResponElimina