LA CIUTAT M´ABANDONA

La ciutat m´abandona, em deixa just a les afores del vers,
sense explicacions de boulevards o rondes, sense adreces incorrectes
o un passeig de platja amb hivern i curiosos,
només m´abandona i és suficient
amb una absència inquieta a les faroles i als papers que el vent
deixa de moure.

No sóc jo qui la deixa, per una altra ciutat més jove,
amb els edificis més alts i més rectes,
amb més cafés o més teatres i jocs amorosos
amb llums de fanals, amb les places més amples i rodones,
amb un color com de primavera esclatada.

Simplement es cansa de mi, en té ja prou de ser-ne meua,
cau la rosa també
als jardins i cau la ciutat dels meus ulls,
ha anat cansant-se que li passeje
sempre els mateixos carrers,
que li bese els mateixos portals, que no li trobe
nous detalls a les façanes.

La ciutat m´abandona i encanta un altre caminant distret, un turista
o un poeta que m´ha sentit un poema de la ciutat que ara em deixa
i el sedueix, perquè la cante diferent i nova.