dilluns, 16 d’abril de 2012

L´HOTEL DELS SALVATGES

L´HOTEL DELS SALVATGES


He estat de viatge als límits de la terra, a les maresmes del sud,
amb altres salvatges no tan boscosos com jo, 
no tant salvatges,
he tractat de fregir la pols, ho jure, 
he tirat del manual livià, ja sabeu,
el vol de les papallones entre les taules dels esmorzars,
però no hi volien vols, ni ales,no eren tan salvatges.

Havien acabat per estimar les cadenes, no volien saber-ne res
d´agranar el sopar, de desestructurar arrels dels arbres de saló,
quadrades, cúbiques, infinítament armòniques, rígides com un carrer pensat.
no entenien el meu desordenat parc.

També he tingut alegries ditiràmbiques, he trobat poemes a les piscines,
al fons, escrits amb lletres d´aigua entintada i entre les cadires i els para-sols
he vist com havien crescut les llavors en uns bancals inesperats entre les dunes
a la vora de la mar, just on hi neixen els altres pobles, els salvatges de l´aigua,

Hi arribava la nit, també en aquest dies, l´hora del sopar al menjador de l´hotel,
les cues, els cambrers omplint de cervesa la conversa, i els cantants tristos
al bar de l´hotel, cantant cançons que sols ballaven els xiquets i els borratxos,

[de vegades pense que estic sol del tot, que no ningú més hi veu la muntanya
a punt de les excavadores]
Hi havia un que parlava molt poc, enzetava les converses i no li agradava veure córrer 
els llops entre els arbres, la paret era molt visible a l´hora dels esmorzars
amb els fills també, cap paraula, cap llenguatge

Tot era una forma, ja sabeu, la forma adequada de córrer sense córrer,
la forma adequada de vestir-se tres dies seguits amb la mateixa disfressa adequada 
d´imitació de la pompa,
la conversa adequada sense paraules, sense crits, sense trencaments gramaticals, 
sense llenguatge, 

un silenci remenat al cafè, cada cop més dens, més dens, 
fins que resulta del tot impossible l´aire, la cullera doblant-se entre el fang 
quasi dur de la tassa, el salvatge, el meu salvatge, 
escapant horroritzat per les finestres, imparable, corrent, corrent, 
cap a la muntanya, a ressembrar les clarianes amb arbres inesperats, 
inesperables, ben lluny de l´hotel dels salvatges.
.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada