diumenge, 20 de maig del 2012

JERSEI

         JERSEI       

         Escric.
         No sé fer moltes més coses.
        
         Em costa guardar les flors
         i les tronades. Mai no hi trobe
         bons amagatalls en els ulls dels altres.

          Prenc el poc que hi conec,
          imite ma mare quan ens feia la roba
          de batalla,
         
          torpement et prenc el riure com una dansa,
          contra el temps, 
          prenc les agulles de cosir
          però jo no faig jerseis, només els pense.

          Després els escric, 
          però tampoc sé si les meues paraules
                              t´escalfen el fred dels silencis. 
                                                                        

                   Les esperes.

                                  
                   Els dies.


        Prenc de vegades la meravellosa imprudència d´un pas endavant,
                              
        tricote veus, repunte ferides, cride molt fort

        cride sense presses, però molt fort.

        Ha passat la nit sencera, i el dia, no he pogut dormir,

        he revisat els patrons, les caixes dels fils, les teles, els besllums,
                             
        i no he escrit res que pague la pena brodar
                              
        res, als records del teu jersei.


       Ara escric.

       No sé fer moltes coses.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada