dissabte, 12 de maig de 2012

ADLECTE

 
 
Adlecte
 
Tinc la vida a les mans, paginada, a punt per ser llegida,
tinc tanta fam que encete un llibre rere un altre sense temps a digestions ni a estilismes,
devore les pàgines, simplement, de vegades no em pare ni a rossegar els capítols, ho sent.
 
Després tot acaba en un ball de mossos, tot passa de presa,
sense més dolor que l´exactitud d´un final intuible.
 
Aleshores tanque el llibre, torna una soledat adlecta, 
honorífica. 
Torna el buit, les converses amb núvols i temperatures, 
els ascensors.
 
Tracte de resistir-me, em nugue a la realitat, compre coses,
quede amb gent que també compra coses però és inútil.
Torne a les clandestileries de la biblioteca, encara tremolós, 
demane una dosi, 
una, 
l´última, 
sols una més, 
una més i prou. 
 
Travesse els carrers després, salude de lluny,
alguns corren, altres rectifiquen rebels, 
altres compren coses per anar a córrer o per a rectificar rebels.
Arribe a casa. Tot està en silenci. Converse amb la llum.
Tinc la vida de nou a les mans, encete el llibre, 
devore les paraules, em bec els versos sense mesura, 
com si aquesta fora l´última oportunitat 
de trobar-te entre la trama.






Imatge: Esmorzant poemes (2012). Salauder Mars

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada