ADLECTE

 

 

Adlecte

 

Tinc la vida a les mans, paginada, a punt per ser llegida,

tinc tanta fam que encete un llibre rere un altre sense temps a digestions ni a estilismes,

devore les pàgines, simplement, de vegades no em pare ni a rossegar els capítols, ho sent.

 

Després tot acaba en un ball de mossos, tot passa de presa,

sense més dolor que l´exactitud d´un final intuible.

 

Aleshores tanque el llibre, torna una soledat adlecta, 

honorífica. 

Torna el buit, les converses amb núvols i temperatures, 

els ascensors.

 

Tracte de resistir-me, em nugue a la realitat, compre coses,

quede amb gent que també compra coses però és inútil.

Torne a les clandestileries de la biblioteca, encara tremolós, 

demane una dosi, 

una, 

l´última, 

sols una més, 

una més i prou. 

 

Travesse els carrers després, salude de lluny,

alguns corren, altres rectifiquen rebels, 

altres compren coses per anar a córrer o per a rectificar rebels.

Arribe a casa. Tot està en silenci. Converse amb la llum.

Tinc la vida de nou a les mans, encete el llibre, 

devore les paraules, em bec els versos sense mesura, 

com si aquesta fora l´última oportunitat 

de trobar-te entre la trama.

Imatge: Esmorzant poemes (2012). Salauder Mars