divendres, 22 de juny de 2012

DESCENS






He entrat en una nova forma de descens.
 
Duc els monodiàlegs, l´entrepà,
els diners, tot està embolicat
al saquet, el bus encara deu estar rebufant
com un bou rutinari


Després algú entona unes notes com apunts en classe, desafinant les vacances del somni,
els gossos lladren a la ràdio, algú va espentant la llum de les cases
cap a fora. Mai no acabe els deures a l´hora baixa,
suspenc ma té ma fiques, aprove laberints.
em mantenen alerta les sirenes de les adiccions senzilles.

Afora els gats esperen alguna rata vanitosa,
Han vist la televisió, els mire, unicanals, encara tenen encesa
la programació d´anit, conten els acudits d´anit, algú va morir
en un incendi, ma casa també cremava, les cortines tenien gana
de fer-se carabassa. Anit. Cap rata encara.

A ningú l´importen les cortines malva.

Baixe les persianes, els preus, les escales, baixe de tu també
de vegades. Surrealitze algun esforç, que qualsevol faria.
sense cap problema elàstic. M´aconsellen un parell de farmàcies.

Han dut un armari nou a la fàbrica, perquè deixem allà els somnis
fins a la sortida. Dins hi ha un parell d´entrades ocultes
cap a algún món imaginari. Potser les excave.
No m´agrada el treball,
vull dir, em manté entre vosaltres dues, ja ho sabeu,
però m´estime molt més aquestes formes de descens,
ho saps des de sempre.

Deixe els balcons amb una mirada estesa, humida encara,
Hi ha un poc de sucre sobre la taula, t´escric una nota alta, Sí,
algunes molles monodialogades i una taca sònica de café,
escolte el bus, també es queixa quan para davant de casa.
Ha entrat en una forma de descens.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada