les ombres del parc, amagades, rere els arbres, juguen amb la llum del dia, provoquen els infants i els franctiradors, ballen cançons antigues de tocar-se la pell fins a la tarda.
divendres, 13 de juliol del 2012
FOC ENLLÀ
FOC ENLLÀ
Van passant lentament pel poble nou els futurs
habitants de les noves cases que han anat fent,
serra enllà,
aquells fills d´obrers que ja no volen ser obrers,
Van deixant abandonades les serralades del poble vell
els pastors, i les carreteres de pedra van buidant-se,
horts enllà,
de petjades, de camins, van cobrint-se d´arbres,
menjar de flames que va acabant amb el paisatge
o amb l´imaginària comunitat de nòmades que som,
somnis enllà,
quan encarem els dies tan sols amb l´arma del desig.
Van venint també les cendres a tapar les nits
i els horts es queden sols a la memòria i resisteixen,
foc enllà,
per defendre el record últim de la infantessa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada