dilluns, 16 de juliol de 2012

prevenda

No escric cròniques de les parets blanques,
la carretera s´havia anat empedrant i havien crescut
les argilades als marges de les places,
els militars les quadraven a toc de diana.

No escric cròniques dels carrers buits, a la vesprada
els vells no van trobar els bancs de fusta després del cafè,
els estancs tampoc no venien incendis

Trenque també les conseqüències dels trobadors
per aconseguir la dama, els escacs de la mirada i la cançó
de l´estiu que ja s´acaba, dos mans que es busquen
en una paraula, sota la taula.

No escric cròniques de les festes de destrucció massiva
o dels aniversaris de gàbia, els xiquets criden per escapar
de la xarxa, els pares riuen alguna gràcia
algú escriu en la paret alguna queixa,

i en una carta
escapen els desitjos de retrobada, assonant els dies
i l´horabaixa.

No escric cròniques dels diumenges ganivet taula parada,
passen els avions a sufocar l´abandó de la muntanya,
t´estime molt. I aquesta casa, quan la vendrem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada