dimecres, 1 d’agost de 2012

TANQUEU LA PORTA

LA PORTA

Tanqueu la porta quan vingueu als arbres del bosc,
afora hi fa fred.

La nit arriba sempre puntual a les rames baixes,
allibera els túnels i les obagues, enlluna les hores,
els forners pasten estrelles als llibrells,

Tanqueu la porta quan vingueu als assuts dels rius,
i a la platja, i als turos, i als deserts, quan vingueu
haureu deixat de banda les veus sense cases
llars sense focs de paraules amables,
barrets desortogràfics, cartells amb faltes, veureu
la porta.


Als carrers hi ha una festa de rellotges
i una carrera sense línia de meta, dona home,

A la places salvatges diuen paraules els parauladors
i canten els cantants cançons imaginàries,

a les tendes hi ha els desitjos, abans de ser desitjos,
espots, anuncis, ulls, que no hem vist encara.
creuant la plaça, tancant les portes.

Tancant les portes,
tancant les portes,
les portes
la porta,
quedeu-se a casa, 
Tanqueu la porta en clau, com si no quedés tan sols
el marc de la porta en peu en tota la casa, ben fort,
que s´escolte la seua veu de porta, de fusta i ferro,
de porta antiga, de porta nova, de porta del color que siga,
però que s´escolte a tot arreu
la veu de la porta.

Afora hi fa fred,
Afora hi ha les ferides,
a la llista d´espera de la pell,
d´un cos, d´una sang que les aculli,
que les cure, que els done una història,
una cicatriu, una carícia.


Tanqueu també la finestra, i després
tanqueu la llum
i la font de l´aigua,
tanqueu les mans
i els ulls. 

Imagineu
que el dia és l´últim i que acaba afora,
enllà de la porta.




Cap comentari:

Publica un comentari