Cada matí cerque una manera de dir-te el meu món,
les coses que pense, sense danyar-te,
perquè t´estime molt, però
també hi ha dies opacs, en que t´escandalitzaries
en veure´m als illots on hi vaig, nu.
He anat deseducant-me,
et demanaria fins i tot disculpes, però, ja saps,
avancem per l´aigua amb matalassos desinflats.
Reconec la dificultat de la tria, el procés,
abandonar completament les costures, els plàstics,
les robes fetes, la mimesi.
De vegades em semblen iguals tots els carrers
i totes les ciutats són aquesta.
De vegades
no et reconec
entre la gent
Però cerque una manera de dir-te el meu món,
les coses que pense, sense danyar-te,
perquè t´estime molt
i sóc un home amb tendències de rescat, illa
de nàufrags, o de retrobada.
esplèndit en tot...
ResponEliminagràcies Antoni, una abraçada
ResponEliminacercar la manera de dir les coses sense danyar és un exercici valent,,,, magnífic
ResponEliminaCelebrem les retrobades.
ResponElimina